BOOM

Think big

  De vegades el cor s'eixampla i ho notes. És una sensació de defalliment per dintre, com unes ones que et fan tremolar totes les cèl·lules.

  Ja no em queden llàgrimes. M'estic insensibilitzant? M'adapto als canvis, però m'agradaria tenir alguna cosa per a sempre.

  Aniré seleccionant. Només el que vull, si no és creatiu no m'interessa.

  El núvol negre del meu cap es va desfent si accepto coses.

  Canvio de parer cada 4' 26'', però tots són jo. Estic feta de molts pensaments diferents, de vegades contradictoris, però no incompatibles.

  Vull passar hores mirant les estrelles i pensar que sempre han estat allà. M'emociona i em tranquil·litza saber que fa segles la gent les veia igual. És la sensació que em provoquen les construccions del passat. Les persones d'abans i les d'ara hem compartit el món.

  El blau profund. Tanco els ulls i em perdo coses, però en veig d'altres i sé que un dia volaré sobre el mar jo sola, cap a l'horitzó impossible i somriuré amb els ulls humits.

  I no escric una paraula si no la sento.

  Vull veure els meus pensaments en una pantalla gran en una sala fosca. Perquè en la foscor pot passar qualsevol cosa.

en horas inapropiadas

Hay momentos que son espaciales por su escenografia o por la sensación de estar haciendo algo nuevo y único porque sí que muchos no entenderían. Es un espacio sin sentido en el que hay lugar entre el escepticismo para creer por un instante.
Y la atmósfera se transforma, y los silencios llevan magia.
A la luz del fuego todo se ve distinto, distorsionado por la dulce fragancia.
Esas fotos se van a quedar en mi cabeza, querida.

L.

Direu que és poc original, molt vell i que està molt vist, però jo el que veig és que es predica però no es practica, tot és imatge i prou, tots fingeixen, però s'ha de sentir de veritat.

No colour No sex No religion No country No language No look No clothes. Love everybody who deserves being loved not taking into account all that shit. Only the mind.

to sum up

Suelto el aire lentamente. Uno de los primeros respiros del año. Lloro cuando nadie me mira. Siento tristeza y no sé porqué. Es profunda y bonita. Todo lo feo es también bello sólo por ser. Mis sentidos estan despiertos y sensibles. Voy lenta y saboreo.

Me pierdo, aunque sé dónde estoy. Lo espiritual se materializa en un reloj amarillo. Un cuento con ilustraciones de colores fríos y caras y ojos enormes. Una libreta azul. Una agenda de cojín rojo. Y la tetera, amarilla.

Me río con el cava y al pensar en la morsa abrazable con adorable acento. Me río cuando pienso en mofletes colorados por la cerveza y en secretos prohibidos. Me río borracha de sueño y en los sueños. Prometo no hacer planes pero los hago, conmigo sólo.

No os imagináis el dolor que todavía me produce la resaca de felicidad. Y lloro por los colores y las luces, por la calle, por vosotros, por no verme capaz de todo, por serlo, por los rincones, por los vestidos, por esa mirada, por la frase, por aquel pintalabios, por imaginar que todo será mejor, por mí, por el buhíto de peluche, por querer creer en algo más. Joder, lloro.

you're so lucky

 

 Il·lustració de Rébecca Dautremer

Sort de les nenes-nabiu, sort de les pelis llargues i avorrides però boniques, sort d'algunes lletres d'algunes cançons, sort del follet del bosc i del nen trist amb la cara asimètrica, sort del Déu més cute de tots els temps, sort dels ulls blaus, sobretot sort dels ulls blaus, sort de les nenes que porten café de l'Starbucks a les comissaries, sort de la que ve a veure vi calent amb mi. Sort de tot això, perquè de vegades les petites i grans coses negatives et van copejant fins que un dia te n'adones que ja no tens ganes.

words can't explain

Com va dir Colin Farrell: Jared is... cute.