És important tenir les coses clares. Solia pensar això. És un error. Algú que ho té tot claríssim probablement ha deixat de plantejar-se moltes coses. Però tenir dubtes és intel·ligent, perquè no es pot tenir la certesa sobre allò relatiu, caduc, multicolor, mestís, infinit, fugaç. I és així com són les coses. Això no vol dir que no siguin importants. El ser breus i puntuals les fa encara més valuoses. Per a què aquesta obsessió en aferrar-nos a les coses permanents, fiables, immòbils i immutables si la nostra pròpia vida, l'eina que tenim per gaudir-les, no ho és? Però la màgia arriba, s'està uns segons i se'n va. I sempre torna, en algun moment. El desig d'allargar la màgia és un error, perquè la seva essència és la d'un espurneig i la seva existència breu. Si la fem durar més es mor.
M'hi sento molt identificada. I me'n vaig adonar fa no massa, però cada dia que passa se'm fa més i més evident el que tu dius aquí.
ResponderEliminarAra que, per molt que sigui un error, és totalment comprensible el voler allargar la màgia, no? :)
El títol, oh el títol!
Cierto es, totalment comprensible!
ResponderEliminarDubtes, dubtes, dubtes, preguntes sense resposta, dubtes, dubtes dubtes...
ResponderEliminar