oh take me back to the start

Moltes vegades m'agradaria tornar al principi. Vaig tenir aquest fort desig durant els meus últims dies a Rekjavík. Tornar a començar, i tornar a viure-ho. Però la vida no s'atura, no es pot avançar, posar en pause, rebobinar o anar a un punt concret i repetir-lo moltes vegades. La vida no és una projecció com les del festival. Però encara que sigui dolorós, que no es pugui repetir és precisament el que ho fa màgic. Una part de mi ara pertany a Reykjavík i als dies que he viscut allà, a la gent que ho ha compartit amb mi. Tot a dins d'una capsa petiteta que no es mourà d'aquell lloc i que sempre podré obrir però només per recordar. Les coses van així, totes les boniques històries han de tenir, per ser-ho, un final. I per haver estat boniques aquest final ha de ser per força dolorós. Per això tot plegat em fa feliç.