Et despertes amb una sensació molt forta. I molt bona. No saps què és però t'envolta una espècie de felicitat espessa i mandrosa. Càlida. Fins que vas recordant. Ha estat un somni. Durant el somni has viscut una altra realitat, tan intensa com quan estàs despert. O més. Potser estem més vius mentre somniem. Expressem més els nostres sentiments, tot és més pur i instintiu. Així que de vegades, quan la vida no sembla bonica, quan està apagada, els somnis ens salven perquè estan pintats amb colors vius o pastel, perquè allà no ens fa por fer el que desitgem -ho fem i prou- i perquè són tan reals com la vida. Amb una mica de sort la sensació t'acompanya unes hores o tot el dia. I estàs a punt de tornar a dormir, però no saps mai què et trobaràs a l'altre costat.

Gràcies a tu, Lara
ResponderEliminarLo ilógico se vuelve lógico... es uno de los placeres de la vida, sin duda.
ResponderEliminarNo saps com com m'agraden els somnis... i més aquests somnis.
ResponderEliminar