De vegades el cor s'eixampla i ho notes. És una sensació de defalliment per dintre, com unes ones que et fan tremolar totes les cèl·lules.
Ja no em queden llàgrimes. M'estic insensibilitzant? M'adapto als canvis, però m'agradaria tenir alguna cosa per a sempre.
Aniré seleccionant. Només el que vull, si no és creatiu no m'interessa.
El núvol negre del meu cap es va desfent si accepto coses.
Canvio de parer cada 4' 26'', però tots són jo. Estic feta de molts pensaments diferents, de vegades contradictoris, però no incompatibles.
Vull passar hores mirant les estrelles i pensar que sempre han estat allà. M'emociona i em tranquil·litza saber que fa segles la gent les veia igual. És la sensació que em provoquen les construccions del passat. Les persones d'abans i les d'ara hem compartit el món.
El blau profund. Tanco els ulls i em perdo coses, però en veig d'altres i sé que un dia volaré sobre el mar jo sola, cap a l'horitzó impossible i somriuré amb els ulls humits.
I no escric una paraula si no la sento.
Vull veure els meus pensaments en una pantalla gran en una sala fosca. Perquè en la foscor pot passar qualsevol cosa.
Oh, l'última frase. Cada cop tinc més ganes de matar-vos a tots.
ResponderEliminar"Vull passar hores mirant les estrelles i pensar que sempre han estat allà. M'emociona i em tranquil·litza saber que fa segles la gent les veia igual. És la sensació que em provoquen les construccions del passat. Les persones d'abans i les d'ara hem compartit el món."
ResponderEliminarÉs exactament el que em passa :)
La foscor m'agrada. M'agrada la foscor. M'agarda tot el que passa a la foscor. És màgica, la foscor. I si pots aconseguir veure les estrelles, és doblement màgica.
ResponderEliminarAqusta foscor, la pots acompanyar d'unes petites veles, i es torna màgicament especial.
Algun dia veuràs els teus pensaments en una pantalla gran en una sala fosca, n'estic segura.